La inteligencia artificial como aliada para afrontar la soledad no deseada en personas de generación Z y alfa [Recurs electrònic]
Tipo de material:
TextoDetalles de publicación: Madrid : Fundación ONCE, 2025Descripción: 1 pdf., 64 pTema(s): Recursos en línea: Resumen: "La solitud en les persones de la generació Z (1997-2010) i Alfa (des de 2010) s'origina principalment de la sensació de no pertànyer, més que en la falta de vincles. Comparar el seu propi progrés amb el dels seus parells o quan perceben que no aconsegueixen els estàndards socials d'èxit, genera desconnexió emocional, que s'intensifica encara més en persones amb discapacitat, a causa de la necessitat de veure's forçats a exposar i justificar la seva situació personal i no sentir-se compresos. La barrera no està tant en la comunicació, sinó en la càrrega emocional que implica haver de justificar-se. La intel·ligència artificial generativa (IAG) s'integra de manera natural en la vida quotidiana com a aliada, que ve tant a cobrir com a complementar les necessitats psicoemocionals dels joves, no com a substituta de la connexió humana. S'utilitza per a estudiar, organitzar tasques i crear contingut, a més de mediar en debats aportant informació i perspectiva. En moments de solitud, alguns la usen com a espai d'alleujament o reflexió, valorant la seva capacitat per a escoltar sense jutjar. No obstant això, reconeixen els seus límits: la IA no reemplaça l'empatia ni garanteix comprensió emocional o privacitat."
| Tipo de ítem | Biblioteca actual | Colección | Signatura topográfica | Estado | Fecha de vencimiento | Código de barras | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Document electrònic | Biblioteca General i de Referència Biblioteca digital | Joventut | Disponible | BGR25112513 |
"La solitud en les persones de la generació Z (1997-2010) i Alfa (des de 2010) s'origina principalment de la sensació de no pertànyer, més que en la falta de vincles. Comparar el seu propi progrés amb el dels seus parells o quan perceben que no aconsegueixen els estàndards socials d'èxit, genera desconnexió emocional, que s'intensifica encara més en persones amb discapacitat, a causa de la necessitat de veure's forçats a exposar i justificar la seva situació personal i no sentir-se compresos. La barrera no està tant en la comunicació, sinó en la càrrega emocional que implica haver de justificar-se. La intel·ligència artificial generativa (IAG) s'integra de manera natural en la vida quotidiana com a aliada, que ve tant a cobrir com a complementar les necessitats psicoemocionals dels joves, no com a substituta de la connexió humana. S'utilitza per a estudiar, organitzar tasques i crear contingut, a més de mediar en debats aportant informació i perspectiva. En moments de solitud, alguns la usen com a espai d'alleujament o reflexió, valorant la seva capacitat per a escoltar sense jutjar. No obstant això, reconeixen els seus límits: la IA no reemplaça l'empatia ni garanteix comprensió emocional o privacitat."
No hay comentarios en este titulo.