Variedades geográficas y norma Ruiz, Uri

Mentre l'escriptura unifica, els usos orals ofereixen resistència a les tendències uniformadores: la parla viva manté les seves rels profundes i variades i dona segell d'identitat a la gent de cada entorn. Si bé ningú dubta que la llengua comú s'enriqueix amb aquest cabal, la distància oral entre els dialectes i la norma culta constitueix en ocasions un buit difícil d'omplir, doncs solament una d'aquestes varietats té en cada país de parla hispana carta oficial de ciutadania. En aquest monogràfic s'aborden els problemes relatius a les diferènces dialectals de l'espanyol, eludint pel moment aquelles situacions específiques de contacte de llengues a la península. Per la qual cosa s'hi tracta la parla andalussa, l'espanyol de Mèxic i de l'Argentina, la parla canària, murciana i extremenya. (Autor/MB)