La Ética del don y la comunidad política / José-Miguel Marinas
Tipo de material: TextoDetalles de publicación: Madrid : Guillermo Escolar, 2018Descripción: 207 pRecursos en línea: Resumen: "Els inaugurals estudis de Marcel Mauss i l'antropologia de Émile Durkheim posen en la pista que la pràctica del don és molt més que un ritual atàvic, propi de societats primitives o poc evolucionades. El circuit del don, pel qual a l'obligació de donar li succeeixen l'obligació de rebre i la de superar el rebut, no és tampoc un romanent arcaic que de tant en tant apunta en les nostres pràctiques quotidianes. Si ho mirem bé, la presència del don, i amb ell la seva difusa correspondència i generositat, és constant en les nostres relacions diàries: en els tàcits favors del dia a dia, en els regals, en les recompenses... el "do ut des" ho satisfà tot i no es deixa quantificar. En L'ètica del don José-Miguel Marinas tracta de treure les conseqüències polítiques d'aquesta constatació. El trànsit de la lògica del do a l'ètica del do permet una fonamentació nova de la comunitat política, molt diferent dels reduccionismes utilitaristes i/o economicistes."Tipo de ítem | Biblioteca actual | Colección | Signatura | Estado | Fecha de vencimiento | Código de barras | |
---|---|---|---|---|---|---|---|
Monografies | Biblioteca General i de Referència | Diversitat | 1 Mar (Navegar estantería(Abre debajo)) | Disponible | BGR-M0000950087670 |
Navegando Biblioteca General i de Referència estanterías, Colección: Diversitat Cerrar el navegador de estanterías (Oculta el navegador de estanterías)
"Els inaugurals estudis de Marcel Mauss i l'antropologia de Émile Durkheim posen en la pista que la pràctica del don és molt més que un ritual atàvic, propi de societats primitives o poc evolucionades. El circuit del don, pel qual a l'obligació de donar li succeeixen l'obligació de rebre i la de superar el rebut, no és tampoc un romanent arcaic que de tant en tant apunta en les nostres pràctiques quotidianes. Si ho mirem bé, la presència del don, i amb ell la seva difusa correspondència i generositat, és constant en les nostres relacions diàries: en els tàcits favors del dia a dia, en els regals, en les recompenses... el "do ut des" ho satisfà tot i no es deixa quantificar. En L'ètica del don José-Miguel Marinas tracta de treure les conseqüències polítiques d'aquesta constatació. El trànsit de la lògica del do a l'ètica del do permet una fonamentació nova de la comunitat política, molt diferent dels reduccionismes utilitaristes i/o economicistes."
No hay comentarios en este titulo.